Diàriament a Catalunya cada persona genera 1,4Kg de residus/dia (511kg anuals cada persona) i arribant a un total de 3.980.000 Tones anuals. (Institut d’Estadística de Catalunya IDESCAT)
.
Què considerem com a residus i com es classifiquen?
Quan parlem de residu, estem fent referència als residus urbans, aquests són els que es produeixen a les diferents àrees urbanes i que són el resultat de les activitats que es duen a terme a les llars, els comerços, les oficines i els serveis. Dia a dia estem en contacte amb ells, i som els seus productors.
.
La seva classificació és la següent:
Matèria orgànica: Representat amb el contenidor marró i el conforma les restes d’aliments (carn, peix, verdures, fruites, infusions, cafè, paper de cuina tacat i petites restes de jardineria).
Paper i cartó: Representat com el contenidor de color blau i com indica el seu nom el que hi dipositem és paper i cartró ( caixes de cartró, envasos de cartró, diaris, revistes, fulletons de propaganda, bosses de paper i tubs de cartró de paper higiènic i de cuina).
Envasos lleugers: Representats amb el contenidor de color groc i el que s’hi ha de dipositar majoritàriament són envasos de plàstic, envasos metàl·lics i brics ( ampolles d’aigua i refrescos, ampolles de productes de neteja, bosses de plàstic, envasos de iogurt, taps de plàstic, llaunes de refresc, aerosols, llaunes de conserva, tapes de pots de vidre i brics).
Vidre: Representat amb el contenidor de color verd, el que s’hi pot abocar són ampolles, pots de vidre, ampolles de colònia i flascons de cosmètics.
Roba: Aquests es troben repartits per les ciutats o bé es troben en el punt verd i bàsicament funcionen per donar una segona vida a la roba que ja no utilitzem.
Pilers: Aquest tipus de contenidors passa com als de roba, i bàsicament recullen piles i bateries, per tal de poder-les tractar correctament.
Medicaments: Aquests contenidors es troben a les farmàcies i als centres mèdics. Aquest, com bé indica el seu nom, és on s’han de dipositar medicaments caducats o que ja no ens facin falta, ja que necessiten un tractament especial per tal de poder ser reciclats i evitar que acabin en abocadors, rius o mars.
Resta: Per últim tenim el contenidor de color gris, que és on van a parar totes les coses que no tenen la seva pròpia fracció (restes d’escombrar, bolquers, compreses, restes de cigarretes,…).
.
Perquè classifiquem els residus?
És necessari tenir totes aquestes categories de separació de residus? La resposta és clara i concisa; sí.
Al llarg del temps cada cop s’han anat incorporant noves maneres de separar les nostres deixalles i tot amb la mateixa finalitat que és el reciclatge. Gràcies a aquestes separacions el que estem fent és fomentar la recollida selectiva de les diferents fraccions facilitant al màxim l’obtenció de material reciclat. Aquest procés el que aconsegueix és reduir la necessitat de matèries primeres, ja que una part del material és recuperat en aquest procés.
Aquest petit gest marca la diferència per un món on les matèries són finites el fet de poder recuperar una part contribueix a reduir l’explotació de les reserves planetàries.
.
De cada fracció obtenim beneficis:
Matèria orgànica: en separar-la de la resta el que podem fer és que aquesta tingui un procés de degradació fins a obtenir adob, un producte ric en nutrients que serveix per al creixement de les plantes.
Paper i cartró: el paper i cartró quan és reciclat passa per unes piscines que separen les tintes que han utilitzat en ells i es recupera una pasta de paper nou per tal de poder tornar a generar paper. D’aquesta manera evitem la desforestació i la tala d’arbres massiva que s’està produint actualment.
Envasos lleugers: en ser tractats a les plantes de reciclatge, obtenim nous polímers de plàstic o alumini per poder fer de nou les llaunes de refresc o conserva.
Vidre: aquest tipus de material és el més fàcil de reciclar, ja que es pot pràcticament recuperar totalment. Evitant així la seva extracció de les matèries primeres.
Realment el que aconseguim amb aquesta separació és una important recuperació de matèries evitant que acabessin malbaratades en abocadors o sent cremades en incineradores.
.
Quina és la situació actual dels residus a Catalunya?
Diàriament a Catalunya cada persona genera 1,4Kg de residus/dia (511kg anuals/persona) i un total de 3.980.000 Tones anuals. És una quantitat molt considerable, tenint en compte que tot aquest volum s’ha de gestionar d’alguna manera. Únicament el 40% dels residus són separats correctament i l’altre 60% acaba en abocadors o incineradores.
.
Abocadors controlats: 
Els abocadors controlats són terrenys que són omplerts amb escombraries, i quan està ple es tapen amb diverses capes de terra. Estan controlats, com diu el seu nom, però sempre poden haver-hi fugues, ja que les escombraries poden produir lixiviats (líquids que emanen dels residus) i poden acabar contaminant les aigües subterrànies. I també poden produir gasos, com el metà, que és un gas d’efecte hivernacle i inflamables.
Així mateix, cal recordar que en si és “amagar” les escombraries, no són tractades de cap manera ni es recuperen materials. També poden produir problemes en els entorns naturals propers per contaminació. Un problema molt greu que tenen els lixiviats és que aquesta contaminació d’aigües subterrànies i del sòl és que és molt difícil de poder gestionar i extreure la contaminació, i els temps de residència són molt alts. Així que una contaminació avui serà un problema de molts anys.
.
Incineradores:
Les incineradores és el concepte contrari, en comptes d’emmagatzemar els residus el que es fa és fer-los desaparèixer cremant-los a molt altes temperatures. Aquests residus en ser cremats emeten gasos i partícules a l’atmosfera, part d’ells són capturats amb unes malles a les sortides de les xemeneies, però una part acaba a l’aire.
Aquests gasos són perjudicials per a la salut humana i perjudicials per al medi ambient, ja que contribueixen a l’escalfament global, ja que en la seva majoria són gasos d’efecte hivernacle. Però no únicament s’obtenen gasos d’aquest procés, també s’obtenen unes cendres que no poden ser reciclades i acaben sent utilitzades com a grava per parcs, jardins i camins.
.
Així mateix, tant els abocadors com les incineradores tenen una altra contaminació associada, que és la del transport dels residus fins a la destinació final, que normalment no sol estar a prop del lloc d’origen dels residus.
.
Què podem fer nosaltres?
Podem fer una bona separació dels residus, per tal que en el contenidor de resta només hi vagin les coses que realment no podem recuperar avui dia. Augmentant així el percentatge de reciclatge i reduint l’extracció de matèries primeres.
Cal discernir que hi ha diferents tipus de residus i que hi ha uns que són més senzills de tractar o que són més recuperables. Com podria ser el vidre, el qual podem recuperar pràcticament en la seva totalitat, mentre que el plàstic a cada reciclat perd propietats i mai pot tornar a ser igual que al principi. Així que apostar per productes que estiguin enllaunats o en envasos de vidre és el primer pas.
La separació en fraccions no és l’única manera de contribuir a la reducció de residus que acaben en abocadors i incineradores. El mètode més efectiu és reduir el seu consum a l’origen, en aquest cas, evitar la compra de productes que vinguin en envasos. Ja existeixen molts mercats que funcionen amb el mètode del zero waste (residu zero), que consisteix a reutilitzar pots de vidre que tinguem a casa, bosses de roba per poder agafar llegums i poder comprar a granel per poder comprar només la quantitat que necessitem.
Un altre punt important en el qual podem influir és en la conscienciació. Hi ha molta gent que quan va a la muntanya o a la platja llença els seus residus en aquesta en comptes de guardar-los fins a tornar a la ciutat i allà dipositar-los en el contenidor pertinent. Així que un bon mètode que la natura ens agrairà seria que en anar a la muntanya portéssim una bossa i anar recollint la brossa que trobem pel camí i així evitar que es quedi a la natura contaminant.
.
.
Tots aquests temes els tractem amb més profunditat als tallers de Accions per un món més sostenible, Crea i recicla i en el de Recicla, redueix, reutilitza, aprèn a cuidar el món. La importància de la consciència ambiental i la correcta separació dels residus és un tema molt interessant de tractar des de ben petits, per tal que les següents generacions creixin amb l’amor per la natura.
.
Per més informació: Greenpeace.org, IDESCat.cat, Ambientum.com
